verdad 1 f egia: es verdad,
egia da.
2 (confirmación) ezta: es bonita, ¿verdad?,
polita da, ezta?; vendrás, ¿verdad?, etorriko zara, ezta?
• a decir verdad, egia esan, egia esateko.
• bien es verdad, hori bai, jakina:
la cena salió barata; bien es verdad que no tomamos copas,
afaria merke atera zen;
hori bai, ez genuen koparik hartu.
• condiciones de verdad, log egia baldintzak.
• de verdad, (realmente) egiatan, benetan; (real) egiazko: un amigo de verdad,
egiazko adiskidea.
• en verdad, egiaz, egiatan.
• faltar a la verdad, egia ez esan.
• la hora de la verdad, benetako ordua.
• ¿no es verdad?, ez da hola?
• ¡no será verdad!, ez da izango!
• tabla de verdad, log egia taula.
• valor de verdad, log egia balio.
• verdad de Perogrullo, Pernandoren egia.
• verdades como puños, egia biribil(ak).